Últimas Noticias

Consulta nuestra visión de las últimas noticias jurídicas, económicas y de actualidad 

 

IRPH. Breu anàlisi de la primera qüestió que ha de resoldre el TJUE

by | febr. 18, 2020 | General

Sent com és imminent la publicació de la Sentència de l’TJUE relativa a l’IRPH, prevista per al proper 3 de març de 2020, convé fer un repàs de les qüestions que han de resoldre els jutges Europeus.

La primera qüestió a resoldre, en la qual avui em centraré, i de la qual tot depèn, és la relativa a si pot o no aplicar-se el filtre de la Directiva 93/13 a la clàusula IRPH (és a dir, a la clàusula de el préstec hipotecari que fixa el tipus d’interès de l’préstec hipotecari prenent com a valor de referència l’índex IRPH).

I dic que tot depèn d’aquesta primera qüestió perquè, si el TJUE entén que la Directiva 93/13 no és aplicable a la clàusula IRPH, ja no entrarà a analitzar la resta de qüestions.

Doncs bé, per més que breu, una correcta anàlisi d’aquesta qüestió exigeix ​​partir d’l’article 1, apartat 2, de la Directiva 93/13, que ve a dir que les clàusules contractuals que reflecteixin disposicions legals o reglamentàries imperatives estan excloses seu àmbit d’ aplicació1 (i, en conseqüència, no podran ser objecte de control d’ofici per part del jutge nacional).

Convé recordar aquí que el TJUE ja ha tingut ocasió d’assenyalar que aquesta excepció a l’aplicabilitat de la Directiva 93/13 és d’interpretació estricta2.

En el cas que ens ocupa, el quid de la qüestió està en dilucidar si les clàusules IRPH reprodueixen o no el contingut d’una norma legal o reglamentària i si aquesta és o no imperativa.

La norma en qüestió és l’Ordre de 5 de maig de 19943 que, d’una banda, autoritzava a l’Banc d’Espanya a definir mitjançant circular4 un conjunt d’índexs o tipus d’interès de referència oficials susceptibles de ser aplicats per les entitats de crèdit als préstecs hipotecaris a interès variable, i, de l’altra, establia que les entitats financeres, a l’definir el tipus d’interès variable dels préstecs hipotecaris havien de fer-ho en alguna de les formes assenyalades per aquesta Ordre, quals eren: i) preveient l’aplicació d’un índex de referència (entre els quals es trobava l’IRPH), o ii) de qualsevol altra manera que, sent conforme a dret, resultés clar, concret i comprensible per al prestatari.

Remarco les expressions “susceptible” i “de qualsevol altra manera” per posar en evidència que, cas d’acceptar que la clàusula IRPH reflecteix una norma legal o reglamentària, és evident que aquesta norma no era imperativa. Així ho ha entès també l’advocat general de la UE Sr. Maciej Szpunar en les seves conclusions presentades el 10 de setembre de el 2019.

Per l’anterior, entre moltes altres raons en què no hi ha temps ja d’entrar, és més que probable que el TJUE resolgui la primera qüestió que es plantejarà en sentit favorable als consumidors, sentenciant que la clàusula IRPH si és susceptible de control d’ofici pels jutges nacionals a l’trobar-se inclosa en l’àmbit d’aplicació de la Directiva 93/13.

1 La raó de ser d’aquesta exclusió rau en què es pressuposa que mai serà abusiva o lesiva per als consumidors una clàusula contractual que reprodueixi una norma legal imperativa.

2 Sentència de 20 de setembre de 2017, Andriciuc i altres (C-186/16).

3 Ordre de Ministeri de la Presidència de 5 de Maig de 1994 sobre transparència de les condicions financeres dels préstecs hipotecaris.

4 Les cèlebres circulars 8 / 1990y 5/1994.

Per l’anterior, entre moltes altres raons en què no hi ha temps ja d’entrar, és més que probable que el TJUE resolgui la primera qüestió que es plantejarà en sentit favorable als consumidors, sentenciant que la clàusula IRPH si és susceptible de control d’ofici pels jutges nacionals a l’trobar-se inclosa en l’àmbit d’aplicació de la Directiva 93/13.