Últimas Noticias

Consulta nuestra visión de las últimas noticias jurídicas, económicas y de actualidad 

 

Llei Concursal: La inutilitat i inseguretat dels Reials decrets Llei 8/2020 i 16/2020

by | maig 6, 2020 | Blog

Plantejar-se la sol·licitud d’un concurs de creditors és una qüestió que tot empresari pot o s’ha de plantejar en un moment com aquest.

La pandèmia originada pel Coronavirus Covid-19 ha provocat una aturada sense precedents de l’activitat econòmica. A més, la prohibició d’acomiadaments i el manteniment de l’obligació de pagament d’impostos i cotitzacions estan portant a moltes empreses a una situació límit.

Plantejar-se la sol·licitud d’un concurs de creditors és una qüestió que tot empresari pot o s’ha de plantejar en un moment com aquest, en què la tresoreria ha disminuït i molts pagaments s’han ajornat o s’hauran de refinançar.

Les dues últimes modificacions, mitjançant els Reials decrets Llei 8/2020 i 16/2020, que havia realitzat el Govern podien o havien de influir en la decisió de cadascú, sense perdre de vista les dues qüestions més importants per a tot empresari: la seva responsabilitat patrimonial i la continuïtat de l’empresa o negoci.

Primer el Reial decret llei 8/2020 ens atorgava un termini de dos mesos a comptar de la finalització de l’estat d’alarma perquè tota empresa pogués decidir si presentava o no un concurs voluntari de creditors i no permetia que els creditors presentar un concurs necessari contra el deutor.

Aquesta mesura ens podria donar marge a fi de demanar una mica de tresoreria per fer front als crèdits, ja fossin refinançats o dins de el concurs, perquè evitava que un creditor pogués interposar un concurs necessari, pel que pot ajudar per a la continuïtat de l’empresa , això sí, si l’empresari deutor impagada a part dels seus creditors i manté una bona tresoreria.

Però que no ens enganyin, en termes de culpabilitat i responsabilitat patrimonial, aquest termini ja existia en la Llei Concursal des que l’empresa es trobava en un estat d’insolvència. En altres paraules, des del moment en què l’empresa no tenia tresoreria suficient per afrontar els pagaments, la Llei Concursal concedia a un termini de dos mesos perquè l’empresari acudís a un advocat perquè li consultés, preparés i presentés un concurs de creditors voluntari, de manera que l’empresari no pogués ser qualificat com a culpable en la gestió per aquesta causa i responsable personal de tots els deutes de l’empresa. Clar i català: perquè no pogués ser condemnat judicialment a el pagament de tots els deutes de l’empresa per haver presentat tarda el concurs de creditors voluntari.

No obstant això, la referida modificació de la Llei Concursal mitjançant el Reial decret llei 8/2020 va ser una pèrdua de temps inútil per a tothom, ja que va resultar inaplicable amb la seva modificació mitjançant el Reial decret llei 16/2020. Aquest text va tornar a canviar les regles de joc, ja que va allargar el termini dels dos mesos des de la fi de l’Estat d’Alarma fins al dia 31 de desembre de 2020, per la qual cosa el deutor no tenia el deure de presentar un concurs voluntari fins a aquesta data (res ho impedia però tampoc era obligatori, per la qual cosa passava de ser un deure a un dret), i no permetia a l’creditor interposar un concurs necessari contra el seu deutor, de manera que allibera el deutor d’aquest deure.

Aquesta modificació podia ajudar mínimament a l’empresari, a qui aparentment li podia donar temps (per organitzar-se, pactar amb creditors, refinançar-i / o impagar a alguns proveïdors per intentar aconseguir més tresoreria i donar continuïtat a l’negoci dins el futur concurs). No obstant això, en realitat, on l’Administració més ha ajudat realment és potser on menys s’ho esperava, ja que ha donat temps a l’empresari per arreglar o modificar amb anterioritat a la presentació de l’concurs totes les petites “irregularitats” administratives i / o burocràtiques que li podien qualificar com a culpable patrimonialment acord amb una secció de qualificació feta per qui mai ha portat una empresa o aconseguida per la pressió de la sala principal bancari com escarment a l’empresari enfonsat.

En realitat, aquestes mesures de les últimes setmanes no han deixat de ser pegats per intentar salvar el col·lapse dels jutjats mercantils, no per ajudar a l’empresari. Avui, per fi, han aprovat el Reial Decret Legislatiu 1/2020 pel qual s’aprova el nou text refós de la Llei Concursal, esperem que estigui millor que les anteriors normes i ajudi a la viabilitat de l’empresa ja que ser empresari deixi de ser un esport de risc.

Iñaki Frade Juanola